acrílics
susanna ayala i pep pérez. Del 03.11.2007 al 13.01.2008
inauguració el dissabte 3 de novembre a partir de les 19.00h
He de confessar que em costa d’imaginar l’obra del Pep Pérez i la Susanna Ayala penjada algun dia en un museu. L’error, evidentment, és dels museus, on ara per ara no sembla que hi tingui cabuda aquesta mena d’art de joguina que, orfe de prejudicis, sorprèn i diverteix a l’espectador, possiblement perquè també ha estat creat amb la sana intenció de divertir-se. Crear amb alegria, quina gran idea per a l’art modern. Davant d’això, qualsevol museu es converteix en el tren de la bruixa.
susanna ayala i pep pérez. Del 03.11.2007 al 13.01.2008
inauguració el dissabte 3 de novembre a partir de les 19.00h
He de confessar que em costa d’imaginar l’obra del Pep Pérez i la Susanna Ayala penjada algun dia en un museu. L’error, evidentment, és dels museus, on ara per ara no sembla que hi tingui cabuda aquesta mena d’art de joguina que, orfe de prejudicis, sorprèn i diverteix a l’espectador, possiblement perquè també ha estat creat amb la sana intenció de divertir-se. Crear amb alegria, quina gran idea per a l’art modern. Davant d’això, qualsevol museu es converteix en el tren de la bruixa.
Ara, l’obra del Pep i la Susanna és “daurada d’emoció”, com la pista del circ que surt a la “Marxa Nupcial” de Salvat-Papasseit. Aquest, per cert, convidava als poetes a ser “futurs”, i després “altius, valents, heroics i sobretot sincers”. Que no sé si ve gaire al cas, em sembla que sí. Sigui com sigui, ja està dit.
Manel Fontdevila
© 2007 issimm. Tots els drets reservats. plaça santa eulàlia, 3bx · 08261 cardona · tel. 93 868 47 45 · issimm@issimm.com · www.issimm.com 